Hola,
em dic Carlos i sóc estudiant d'arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, concretament l'Escola Tècnica d'Arquitectura del Vallès [ETSAV] on després d'un llarg viatge, m'estic a punt de graduar.
El meu relat amb l'arquitectura comença ja des de molt petit, amb cinc anys, on en una classe d'art em van presentar a Gaudí. La idea de construir, llavors va calar dins meu, on en les estones lliures gaudia fent petites construccions amb qualsevol material o element, des de pedres o sorra, fins als llecs i el món virtual de l'ordinador.
Va ser a partir del moment de descobrir Gaudí i de gaudir de la construcció en forma d'entreteniment que ho vaig entendre, la imatge d'arquitectura s'havia lligat a mi, i per tant, com Orestes, hauria de seguir el meu camí en aquesta direcció, ja que havia descobert la meva vocació, el meu destí, l'Arquitectura.
LA INFORMÀTICA, MÉS QUE UNA AFICIÓ
Aquesta frase de Jane Goodall em fa recordar que la informàtica és una de les meves més estimades aficions, la qual crec que ha marcat en part la meva vida. Des de jove, a casa, sempre vam tenir ordinador, i els meus pares van ser els que em van introduir en el món de la informàtica, des de petit juagando a jocs per fomentar els meus coneixements, fins reptes majors com el que tenia dotze anys i em vaig introduir en el món de la creació de pàgines webs.
La creació de pàginas webs m'ha aportat moltíssims atributs a la meva vida, però el primer que m'agradaria destacar és que vaig aprendre que hi ha una infinitat de programas i eines a l'abast de l'usuari en la informàtica, i per això, des de llavors no m'espanta el repte a començar a utilitzar algun programa que desconegui, ja que, amb temps i esforç, estic segur que acabaré sabent-ho utilitzar.
Les pàgines webs, també em van servir per començar a elaborar una forma de treballar, més ordenada i resolutiva, havent de pensar i reflexionar abans de començar a treballar. Si bé a dia d'avui segueixo intentar-tenir present això, també s'ha de saber quan un s'ha equivocat i toca tornar a començar.
Finalment, però no menys important, el coneixement de la creació de pàgines webs em va obrir la porta a la meva primera experiència laboral. A punt d'acabar la secundària, el meu camí pel sinuós món d'internet tub un punt d'inflexió. Primer, el meu equip de bàsquet [ja parlaré de com m'ha influenciat posteriorment] i més endavant una petita empresa de cuines i banys em van confiar la missió de crear les seves pàgines webs. Si bé l'única que va tirar endavant va ser la de Tacuina, l'experiència de treballar colze a colze amb ells a l'hora de desenvolupar la seva pàgina web va ser d'allò més enriquidor que em podia passar. Amb ells, una empresa que es dedica als detalls i al disseny d'interiors, la meva percepció de l'estètica canvi i milloro en cert sentit. A part, vaig aprendre que un sempre està en constant desenvolupament i aprenent.
La meva experiència més recent ha estat el desenvolupament de la meva pròpia pàgina web, concretament la que esteu veient ara mateix, per poder mostrar els meus projectes en forma de magatzem. Com deia abans, un sempre està aprenent, per això, aquesta vegada vaig decidir innovar i provar un nou programa, l'Odoo.
EL BÀSQUET, MI FORMA DE CRÉIXER PERSONAL
Com diu Scottie Pippen en la seva reflexió, el major desafiament que un pot tenir és el de saber encaixar en un equip. La imatge representa al meu equip, abans d'un dels partits més difícils de la temporada, sent tot un únic grup, una sola entitat davant de l'adversitat.
En aquest aspecte, el bàsquet ha confeccionat gran part de la meva personalitat i manera de ser. La meva primera qualitat que vull agrair a l'esport que estimo és l'esperit d'equip, el qual he tingut present sempre en la meva vida i durant la carrera d'arquitectura, arribant a pensar que l'arquitectura per a mi és un joc en equip. Per això, en aquest portafoli he decidit afegir treballs en grup realitzats al llarg de la carrera, on gràcies a l'esperit d'equip, les virtuts de cada un dels membres van produir millors resultats per al conjunt.
Però no tot és fàcil en el treball en equip, una altra aptitud que el bàsquet m'ha ensenyat és que cal refer-se dels mals moments. No sempre el resultat aconseguit serà el desitjat, i és en aquests moments on un haurà d'aprendre dels seus errors i sobreposar-se a ells per tal d'evolucionar i créixer.
El bàsquet, com altres esports, també m'ha ensenyat a ser constant i endressat. Des que tenia vuit anys, he estat jugant a bàsquet, de forma constant, sense perdre les ganes per seguir competint i aprenent fins l'últim alè.
L'ordre, aquest conjunt de jugades o tècniques que en qualsevol esport es repeteixen, a la fi i al el cap, serveixen per ordenar el joc, la gent, la ment. La idea d'ordre l'entenc doncs, com el conductor dels meus projectes, tenint tots ells un ordre clar que es trenca com fan les jugades en una llibertat momentània que ajuda a la resolució d'aquest.
VIATJAR, UN MÓN PER DESCOBRIR
Sol o en companyia, mai és tard per descobrir noves destinacions, noves cultures o trobar nous reptes.
Dins de la carrera a l'ETSAV, vaig tenir la fantàstica oportunitat en 2018 d'estudiar en el estranger, concretament a la Universitat d'Illinois, als Estats Units. 7225 quilòmetres, o com dirien allà 4489 millas, lluny de casa, del que és conegut fins llavors. Era una nova experiència que ha marcat definitivament la meva forma de pensar i actuar, una nova forma d'afrontar reptes i madurar, tant com a arquitecte com a persona.
L'experiència d'estar vivint en una nova ciutat, urbana; amb gent fins al moment desconeguda de diferents llocs de l'món i diferent cultura; una nova forma d'entendre l'arquitectura, sent Chicago la ciutat més propera, i una forma diferent de comunicar-me o projectar.
Definitivament, la meva experiència als Estats Units m'ha servit per ampliar horitzons, mostrant-me nous reptes en la meva vida com a arquitecte i com a persona. Però el fet que m'ha marcat més com a arquitecte ha estat el poder viatjar al voltant dels Estats Units.
Amb una història més recent a l'europea, els nord-americans han tingut una visió de l'arquitectura diferent a l'europea, i el fet d'estar allà, va servir com a excusa per poder viatjar al voltant de diferents ciutats i espais naturals. Aquests viatges, més enllà de l'plaer, m'han servit per poder contemplar, analitzar i influenciar-me de l'arquitectura, tot i que tinc present que encara em queda molt món per recórrer.
ARQUITECTURA
Llavors arribo a aquest punt de la reflexió on em plantejo, ¿i que és l'arquitectura per a mi? Doncs per a mi, l'arquitectura consisteix en un treball conjunt, en equip, en el qual un ha de ser capaç d'encaixar. L'arquitectura també és una disciplina en constant desenvolupament, on un sempre ha de ser capaç d'innovar i aprendre, i on davant els errors, saber sobreposar-se a ells i seguir avançant, cap a nous reptes i nous horitzons. L'arquitectura és saber pensar de forma endressada, tot i que aquest ordre ha de ser trencat momentàniament per una libertat controlada creativa que serveixi per descobrir noves respostes de cara als reptes plantejats.